Josep Vilar i Brasó (1923-2018) va descobrir la dansa a principis dels anys 40, en una actuació de l’Esbart del Poblenou al Tibidabo. Més tard s’integraria a l’Esbart Montserrat, dirigit per Joan Rigall i posteriorment, Joan Comas.
La Setmana Santa de 1950 va recopilar informació sobre l’Espolsada de Premià de Dalt, on estiuejava. Posteriorment la seva filla Mercè Vilar elaboraria un excel·lent treball sobre l’Espolsada de Premià de Dalt, que va ser guardonat amb un accèssit del premi ‘Aureli Capmany’ d’investigacions de folklore català el 1985.
L’amor d’en Vilar per Catalunya l’impulsà a recórrer el país, estudiar-ne els costums, ballar les seves danses… seguint el guiatge d’Aureli Campany i com a deixeble de Joan Rigall i Joan Comas. L’any 1953, en temps de resistència política i cultural, juntament amb Joan Comas i algunes persones més, fundaria la institució cultural Ballets de Catalunya.
La seva dedicació a l’entitat i interès per la dansa queda recollit al llibre ‘Ballets de Catalunya, quaranta anys!, i serveix per adonar-se de la magnitud de la gran feina feta per ell i seus companys i col·laboradors.
Més enllà de Ballets, també va col·laborar en la filmació de 38 balls recollits per Joan Rigall i Josep Maria Castells. Va ser coautor de la ponència ‘Cal definir-nos’ dins de l’Àmbit de Dansa/Esbarts del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular celebrat a inicis dels anys 80. I l’any 83, amb el Grup Carnestoltes de Premià de Dalt, iniciava la recuperació de l’Espolsada.
El març de 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona per la seva tasca al servei de la cultura popular i tradicional. El 2017 va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit de la dansa dels Premis Capital de Sardana.
A en Vilar, l’amic, el mestre o l’avi entranyable sempre carregat d’històries per compartir també el recordarem amb aquestes paraules: “Amb els ballets vaig defensar la cultura de Catalunya. Va ser una manera de fer quelcom a favor del país”.