Article publicat al “Mirador de la Rambla”

60anys

Ballets de Catalunya, l’entitat que promou la conservació de les danses tradicionals catalanes, rep la Medalla d’Honor de Barcelona 2013. L’Associació Cultural Ballets de Catalunya dóna a conèixer les danses tradicionals en actuacions amb música en directe en què el públic també es converteix en protagonista.

Dissabte, 18 h. Hora d’activitat frenètica a Ballets de Catalunya: una quarantena de nens d’entre 5 i 14 anys omplen uns baixos de l’Eixample per aprendre danses tradicionals catalanes. Els espiem, és divertit veure’ls ballar. Els més petits no saben amb quin peu han de començar i es distreuen mentre passegen al ritme de la música. Els adolescents fan veure que passen de tot, però s’hi miren i cuiden els moviments. Quan els mestres anuncien el berenar es produeix la desbandada general, alguns corren per fer-se amb la pilota, altres s’asseuen a l’escenari del teatre per explicar-se la setmana. A la segona part de l’assaig els sentim cantar: diuen que aviat començaran a assajar les nadales. Aquesta és la primera presa de contacte amb l’Associació Cultural Ballets de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre fundada el 1953 que s’ha dedicat a conservar danses tradicionals dels Països Catalans tal com antigament es ballaven als pobles. N’hi haurà més, de visites: dimecres, el dia que assaja el Cos de Dansa i, periòdicament, el cos de Bastoners; dilluns, quan es troben els més grans de l’entitat –alguns dels quals van participar en la seva fundació– per refrescar els balls que van aprendre fa anys; i divendres, la nit en què sentireu el grup de música De soca-rel acompanyant el Cos de Dansa. Uns 200 socis actius de quatre generacions diferents donen vida a l’entitat.

Altres temps

Des de Ballets de Catalunya reconeixen que el context històric i social del país ha canviat. Els esbarts, als anys 60, a més de ballar aprofitaven per impartir classes de català i conferències d’interès general i funcionaven com a eines de cohesió social, però hi ha valors que encara es mantenen força intactes. La seva finalitat és conservar un patrimoni immaterial amb la màxima fidelitat als orígens, tant pel que fa les coreografies que van recollir folkloristes com Joan Rigall i Joan Comas –i dels quals l’entitat conserva els arxius– com a la indumentària pròpia de cada ball –l’armari de Ballets de Catalunya és un dels seus tresors–, però l’entitat també busca connectar amb la societat contemporània, aportar-hi alguna cosa.

Llenguatge propi

Aquest esbart ha trobat un llenguatge propi per fer-ho: els seus espectacles, festes com el Ben viva, ben nostra! o la Castanyada al carrer Enric Granados, es caracteritzen per la música en directe i, sobretot, pel fet de trencar la quarta paret i convidar el públic a ballar. Els tallers oberts per a nens i adults als centres cívics també han estat la seva aposta. És la manera com entenen que recuperen valor i entitat les danses, els balls d’arreu del territori que a finals del segle XIX i principis del XX servien per celebrar les festes majors, el canvi de relleu a les confraries, el final de la collita o els casaments i funerals dels petits del poble. Un dels reptes que es plantegen, ara que hi ha danses que fins i tot s’han perdut en els seus llocs d’origen, és tornar a les arrels, retornar als pobles el seus balls. L’altre gran desafiament consisteix a donar a conèixer la dansa tradicional entre les noves generacions i transmetre l’entusiasme per aquesta barreja equilibrada de tradició, folklore i art del moviment a nous i petits dansaires, indispensables per donar continuïtat al projecte.

Balls que no s’obliden